Mapa d’humitat del sòl superficial sobre camps de conreu a Lleida. Font: isardSAT
Un nou estudi liderat per isardSAT mostra com l’algoritme PrISM (en anglès, Precipitation Inferred Soil Moisture) aplicat a dades de satèl·lit proporciona estimacions precises de la quantitat d’aigua utilitzada pel reg, oferint informació clau per optimitzar l’ús de l’aigua durant els períodes de sequera. Aquest estudi s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’IRTA, el Fruitcentre, el CESBIO i l’Institut des Géosciences de l’Environnement (IGE).
En les parcel·les amb reg per aspersió i inundació, s’ha registrat una alta correlació entre les estimacions produïdes pel model i les dades ‘in situ’. Els resultats són especialment rigorosos l’últim any de dades (2023), on les restriccions imposades per la sequera a la zona estudiada van limitar el regadiu.
Comparació dels nivells d’irrigació estimats pel model PrISM i les dades in situ a la comunitat de regants de Canals d’Urgell entre els anys 2016 i 2023. Font: isardSAT
“La metodologia PrISM és capaç d’adaptar-se als canvis sobtats en la irrigació, una conseqüència típica dels períodes de sequera”, explica Maria José Escorihuela, investigadora de l’estudi. Aquesta informació pot ajudar els gestors a controlar amb precisió l’aigua utilitzada en períodes d’escassetat, millorant la resiliència de l’agricultura al canvi climàtic.
En les zones on predomina el regadiu de gota a gota, en canvi, la correlació és menor. En aquests casos, la quantitat d’aigua utilitzada és més baixa i se’n fa un ús més localitzat, fet que pot reduir-ne el reconeixement mitjançant la teledetecció. “En aquestes situacions, les estimacions de reg es podrien millorar amb dades d’Observació de la Terra amb una major escala espacial, i integrant altres variables com l’evapotranspiració dels cultius i la humitat del sòl a la zona de les arrels”, afegeix la investigadora.
Els camps de panís sovint es reguen amb reg per aspersió en l’àrea estudiada. Font: Pixabay
Aquest estudi ha analitzat la quantitat del reg en tres comunitats de regants catalanes amb diferents sistemes de regadiu (Algerri-Balaguer, Canals d’Urgell i Segrià-Sud) entre el 2016 i el 2023. Les dades de teledetecció utilitzades inclouen la humitat del sòl a 1 km derivades de la missió SMAP (NASA), i s’han comparat amb dades ‘in situ’ proporcionades per les comunitats de regants, així com mesures preses en estacions meteorològiques del territori.